Diuen que qui té un amic té un tresor i si tens un amic com en Rafa tens un tresor i dues invitacions de dos dies per anar al Summercase. Un festival d'assistència utòpica (100 i pico euros cada entrada) convertit en realitat :P.

Una realitat que ja ha quedat enrera, en el pla dels bons records, després de les grans actuacions que es van poder veure.

 

 

Belle & Sebastian : Sorprenent i massiva assistència de públic per ser un dels primers concerts importants de la nit i per ser un grup relativament poc conegut. Cançons tant de l'últim com dels seus anteriors treballs, molta qualitat músical, bons ritmes i melodies, però poca força. Segueixo pensant que és un grup de SALA i no de "macroconcert".

 

The Cardigans: Assistència mitja-alta de públic. Es van poder escoltar HITS dels seus anys de glòria i moltes cançons del seus treballs més recent, que van sonar realment bé. Molta força interpretativa i gran veu la de Nina Persson.

 

Daft Punk: Segurament el millor concert de tot el Summercase! Després de fer esperar al públic durant uns bons 30 minuts, van apareixer amb una "puesta en ecena" impresionant: els dos músics a l'interior d'una piramida lluminosa en la qual s'hi anaven veient diferents projeccions segons els temes que sonaven. Com ja és de costum Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter van apareixer "disfressats" de robot amb la cara tapada per cascs especials, de totes maneres ja sabiem qui eren!! ;) No van deixar a ningú sense ballar!

 

Fat Boy Slim: Aquest concert el vem veure mig apalancats desde la gespa del forum i no el recordo molt bé. Si sé que van punxar algun dels seus temes importants i que la gent els seguia bastant al rollo, però pel meu gust podrien haver punxat molts més temes coneguts, que suposo era el que ens feia gràcia a la majoria.

 

 

Per mi era un dia més fluix que el divendres, però van haver-hi sorpreses.

 

The Paddingtones: Un gran directe, molt potent, em va recordar molt als Sex Pistos o als The Clah. Suposo que per això sel denomina com un grup de post-punk. No deixeu d'escoltar el seu disc "First comes first".

 

The Dandy Warhols: Un sò molt americà. Escoltar el fill de Dylan va ser més que res una curiositat del festival.

 

New Order: Ole! Això que l'experiència és un grau deu ser veritat, perque aquests "avis" ho van fer de conya. Realment sorprenent.

 

Chemical Brothers: Divisió d'opinios. La gent que esperava escoltar els grans temes dels germans químics es van fotre, i evidement no els va agradar l'actuació, perque els Chemical van fer una sessió de Techno desconegut. A mi em va encantar, la vai trobar molt bona i ballable la sessió, però entenc la decepció de molta gent.

 

I això va ser el que em va agradar més del Summercase! Segur que hi havia més, però ja se sap que en tot festival és molt difícil poder veure-ho tot.

 

Passeu un bon estiu i Salut!

 

PD: Merci per enèssima vegada per la invitació Rafa!!!!!!!!